99+ IMAGINARIS

Quan
Del 08 al 31 de Maig, de 10:00 a 19:00
On

Passatge de la Pau, 10 BIS, 08002 Barcelona

Tema

L’exposició finalitza el 22 de juny de 2022. L'accés és gratuït, horari de dilluns a divendres de 10 a 14 h. i de 16 a 19h.

 

99+Imaginaris / Les Barcelones futures 

Pensar el futur de la ciutat forma part de l’ADN de la Barcelona moderna. El Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà (1859) n’és la primera gran prova i la plasmació encara viva, tan previsora i en transformació. Per esmenar la plana a Cerdà, León Jaussely va rebre l’encàrrec el 1905 d’imaginar una Barcelona més monumental, jerarquitzada i pròxima a la ciutat-jardí,.

Amb el GATCPAC i les avantguardes dels anys 30, Barcelona va tornar a intensificar el seu desig de planificar un futur funcional, tecnològic i igualitari, en el que fins i tot el concepte i la forma de les superilles ja hi era present. I del qual la proposta més valenta va ser el projecte de Ciutat de Repòs i de Vacances (1933-1934), situada en una franja de 8 quilòmetres de costa, des del Delta del Llobregat fins a l'escarpat de Castelldefels. En aquesta ciutat popular de l'oci i l'exercici s’hi proposava una gran quantitat d'equipaments de gestió pública i socialitzada.

Al mateix temps, Nicolau Maria Rubió i Tudurí, des de la seva mirada independent i eclecticista, inventava una “Ciutat futura” entre la plaça d’Espanya, el port i l’aeroport, en sintonia amb les ambicions de l’exposició Internacional del 1929 i inspirant-se en els futuristes italians, la Ciutat Vertical de Hilberseimer del 1927 i els gratacels de Chicago i Nova York.

La tensa letargia durat la dictadura franquista va tenir excepcions, amb projectes no realitzats, com les fileres de blocs racionalistes d’habitatge econòmic de l’any 1949 de Mitjans, Moragas, Tort, Sostres, Balcells i Perpiñá; les imaginacions d’aigua, llum, colors i música de Carles Buigas; o els experiments tecnològics dels anys 60, que varen deixar un fragment de megaestructura i ciutat a l’espai, artesanalment construïda, a Sant Just Desvern, el Walden 7, dirigit per Ricardo Bofill i estructurat per Anna Bofill.

I el model Barcelona, laboriosament pensat als inicis de la democràcia i implementat amb l’impuls del Jocs Olímpics del 1992, va plasmar aquest desig de ciutat contemporània i democràtica, començant per dignificar i estendre els espais, i per crear equipaments públics als barris.

Avui segueix viva aquesta intenció i necessitat de repensar el futur de la ciutat. Amb la visió que suggereix aquest crida de dibuixos, amb imaginació i optimisme radical, dibuixant unes arquitectures que ens permetin redefinir les condicions del nostre present i amb això, obrir-nos a la possibilitat de futurs diferents, més equitatius i justos. Unes propostes que venen d’arquitectes de molt diverses generacions, que han imaginat fragments d’una Barcelona futura, des d’ella mateixa i des de molt diverses ciutats. Un repensar que segueix camins, escales i estratègies ben diverses i complexes, però que també tendeix vers la renaturalizació, l’escala del barri i la proximitat, l’èmfasi en els diversos modes de viure, en l’habitatge assequible, en refer la ciutat i en la recerca d’alternatives. Aquesta és la invitació per debatre. 

Participants

Sandra Torres i Adrià Guardiet (08014 Arquitectura), Anna & Eugeni Bach, Archikubik, Areti Markopoulou, Ariadna Perich Capdeferro, Arquitectura Sana + Lalipu, Bailorull Add+ Arquitectura, Beatriz Minguez, Benedetta Tagliabue EMBT, Bruno Seve, BURR, Carla Juaçaba, Caterina Miralles, Carlos Ferrater, Christ & Gantenbein, Diego Carrillo Messa (Celobert), Elena Cànovas, Enric Batlle i Joan Roig, Federico Taverna Baukuh, Flexo Arquitectura, Gabriela Carrillo i Carolina Andrade, Guillermo Santomà, Harquitectes, Hamed Khosravi, Joan Trias de Bes (TdB Arquitectura), Jordi Garcés, Jorge Mario Jauregui, Jose Maria Torres Nadal, Josep Bohigas, Josep Ferrando, Josep Mias + Judit Leclerc + Jaime Coll + Carla Blanch, Juan Micieli, Juergen Mayer, Juli Capella, Kathrin Golda-Pongratz, Lagula Arquitectes, Laura Spinadel, Luis Urculo, MAIO, Mayorga+Fontana Arquitectura, Michael Young i Kutan Ayata, Monica Bertolino, Nábito Architects, NUA Arquitectures, Pere Buil i Toni Riba (Vora), Octavi Mestre i Sofia Simioni (Mestre Arquitectos), Office KGDVS, OJO Estudio, Olga Felip, Olga Subirós i 300.000km/s, Pau Bajet, Peris + Toral Arquitectes, Point Supreme, Queralt Garriga, Rasheed Jalloul, Roger Paez ELISAVA, Ros+Falguera i Osmin Avalos Architecture, Sandra Bestraten, Silvia Martinez Palou, Takk, Taller Mauricio Rocha, Teresa Batlle Pagès, Ton Salvadó, Vicente Guallart, Yaiza Terré, Zaida Muxi, Zuloark.

Sobre la Instal·lació:

L'exposició pren la forma d'una taula de treball col·lectiu en forma de +, que emmarca els dibuixos dins d'un espai pel debat informal, la conversa i la discussió. Una taula de dibuix addicional permetrà als visitants asseure, pensar, reflexionar i dibuixar contribuint a aquest creixent arxiu de noves visions per la ciutat. 

 

Exposició

Comissaris: Eva Franch  i Josep Maria Montaner

Comissari Assistent: Guillem Rosal

Disseny: Caterina Miralles i Jack Isles

Disseny gràfic, Coordinació i Muntatge: Fundació Enric Miralles

 

 

Agraïments: Benedetta Tagliabue i la Fundació Enric Miralles, ETSAB (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona UPC)

Direcció Artística Model: Eva Franch i Gilabert, Beth Gali, i Jose Luis de Vicente

Coordinació Model: Montse Dominguez Iglesias

 

Model
Format
  • Exposicions
Organitzador
Model Festival
Accés
Entrada lliure
Assistència
Presencial