Les grans desigualtats a les ciutats contemporànies deixen una forta empremta visible sobre els seus mapes, segmentant-les i omplint-les d'esquerdes de tota mena. Néixer avui en un barri de Barcelona o en un altre encara pot seguir marcant de manera determinant l'esperança de vida dels seus veïns, i les seves possibilitats de prosperar. L'arquitectura i l'urbanisme necessiten ser, abans que res, un contrapès de la bretxa de classes.

Permanentment amenaçat per la lògica depredadora de l'especulació, el dret a l'habitatge digne i accessible continua sent una de les necessitats més urgents a les quals l’arquitectura i la política urbanística s’enfronten avui en dia. Però en queden moltes altres: el dret a l'educació, a la cultura, a la participació i l'accés a tota mena d'oportunitats que permetin a cada ciutadana imaginar i triar el seu camí.Què pot fer l’arquitectura per produir espais més igualitaris i accessibles?