En un món que necessita superar la visió de l'ésser humà com a centre de totes les coses, la ciutat ja no pot tenir en compte només els interessos de les persones. La nostra salut com a ciutadans depèn dels arbres que netegen l'aire que respirem i de la vitalitat de la nostra microbiota. La nostra qualitat de vida està directament relacionada amb la de les aus que nien al nostre entorn. Tota ciutat és avui un ecosistema amb delicats equilibris, i una comunitat multiespècies.

Després de la crisi del COVID, som més conscients que mai que el destí dels humans està entrellaçat amb el de la resta d'espècies del planeta. La doble amenaça planetària de la crisi climàtica i la crisi de biodiversitat ens obliga avui a pensar l'urbanisme des de nous paradigmes que reconciliïn el benestar humà amb el de les nostres espècies veïnes a la ciutat. I fins i tot, perquè no, a desenvolupar intervencions arquitectòniques per a les necessitats de les ciutadanes que no són persones.